 |
Proust, Marcel |
SINOPSIS
«Les coses belles que
escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record
d’una melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust
a Contra Sainte-Beuve. I en
aquesta obra, així mateix, l’autor començava a recordar aquella melodia que
havia de convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma d’una conversa amb la
mare, Proust desplega nombrosos motius d’aquella cadència: moments en
què un petit gest del present el transporta al passat (entre els quals
hi ha l’escena que en prefigura aquella altra, tan famosa, de la magdalena);
l’insomni, els somnis i els plaers solitaris; els sorolls del carrer que
entren a l’habitació; l’atracció cap a una bella comtessa; la impressió
que li causa un raig de sol al balcó; l’arribada a Venècia;
pàgines memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire i Balzac; els Guermantes,
la infantesa a Combray…
Contra Sainte-Beuve. Records d’una matinada
és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el
1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la mort de l’escriptor.
L’edició, a cura d’Antoni Marí i Manel Pla, reconstrueix al més
fidelment possible el projecte concebut originàriament per Proust –a
partir de la lectura dels anomenats Cahiers i d’altes manuscrits
(documents que es conserven en el Fons Proust de la Biblioteca Nacional de
París), així com a partir de les edicions en francès i alemany– i que posem per
primera vegada a disposició del lector en llengua catalana en una esplèndida
traducció de Manel Pla.
