Era un secret revela un escriptor potent, que es mou entre el biogràfic, transformat a fons, el paisatge com a escenari de l’al•legoria moral i el tedi de la vida burgesa (...) ¿Què seria de la literatura catalana sense la possibilitat de rebel•lar-se, d’anar més enllà del raonable, que Puigdevall manifesta a Era un secret?
Julià Guillamón, La Vanguardia
Puigdevall fabula la derrota moral, el desencís irreversible, les passions inútils, la covardia, la destrucció ombrívola o la por però, per més vençuts que estiguin, els seus personatges no volen caure en la temptació de la indignitat
Valentí Puig, El País
Puigdevall ha optat per un estil tortuós que s’adiu amb el sofriment dels personatges, per una impostació sostinguda que acaba creant una estranya melodia, la bellesa salmòdica de l’esgotament, de la ferida, de la ruïna, d’una lucidesa més poderosa que l’instint de la supervivència (...) És un dels millors viatges que ens pot oferir la narrativa catalana actual
Vicenç Pagès, El Punt
NOTICIAS RELACIONADAS
Título | Colección |
---|