Rainer Maria Rilke (Praga 1875-Valmont, Suïssa 1926) va tenir una llarga formació militar per imposició paterna, però tan bon punt va poder, va fugir de l’asfixiant ambient de Praga, per marxar cap a Munic, on va ingressar a la Universitat i va començar a estudiar Filosofia i Art. Amb el primer llibre ja publicat, Leben und Lieder (Vida i cançons), a Munic començarà la sèrie de peces teatrals amb Im Frühfrost (Als primers freds). L’any 1897, Rilke coneix Lou Andreas-Salomé, dona clau tant en la seva vida com en la seva obra. El 1902, a París, es converteix en secretari de l’escultor Auguste Rodin, que li ensenya a contemplar l’art com una experiència religiosa. Durant aquesta època, va escriure, entre d’altres, la que potser és la seva millor obra en prosa, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), i poc després va publicar el llibre de poemes La vida de Maria (1913). Acabada la Primera Guerra Mundial, Rilke es traslladà a Suïssa, on s’hi va establir definitivament i on va publicar Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu (1923).