Fart d’un ambient familiar i
social irrespirable, Rilke va
marxar, quan encara era molt jove, de Praga cap a Munic, amb el desig secret de
donar un nou i decisiu impuls a la seva carrera literària i promocionar-se com
a autor dramàtic. Anys més tard i ja amb una sòlida reputació com a autor, Rilke es trobarà en condicions
d’interpretar aquest passat a Ewald Tragy, relat concebut com un
reconstrucció del lent procés cap a la maduresa poètica.
Els altres tres contes que
acompanyen aquesta edició són Pierre Dumont, on ens parla de
l’infern d’un escolar internat, L’apòstol, en el qual ens ofereix un
sàtira dels aires messiànics d’una generació molt influïda per Nietzsche, i
finalment, La classe de gimnàstica, on ens descriu amb amargor la
disciplina d’una escola militar. Aquests textos, que conformen una visió
panoràmica del període de formació de Rilke,
es presentan aquí per primera vegada en català.
INFORMACIÓN COMPLEMENTARIA
Rainer Maria Rilke (Praga 1875-Valmont, Suïssa 1926) va tenir una llarga formació militar per imposició paterna, però tan bon punt va poder, va fugir de l’asfixiant ambient de Praga, per marxar cap a Munic, on va ingressar a la Universitat i va començar a estudiar Filosofia i Art. Amb el primer llibre ja publicat, Leben und Lieder (Vida i cançons), a Munic començarà la sèrie de peces teatrals amb Im Frühfrost (Als primers freds). L’any 1897, Rilke coneix Lou Andreas-Salomé, dona clau tant en la seva vida com en la seva obra. El 1902, a París, es converteix en secretari de l’escultor Auguste Rodin, que li ensenya a contemplar l’art com una experiència religiosa. Durant aquesta època, va escriure, entre d’altres, la que potser és la seva millor obra en prosa, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), i poc després va publicar el llibre de poemes La vida de Maria (1913). Acabada la Primera Guerra Mundial, Rilke es traslladà a Suïssa, on s’hi va establir definitivament i on va publicar Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu (1923).