Catálogo / Títulos / De Tànger a Sant Petersburg. Excursions i viatges (L'Ull de Vidre)

Jacint Verdaguer fou, a més del gran poeta de Canigó i L’Atlàntida, un gran viatger i bon cronista de les travessies que va fer. Ja de motl jove, va descobrir el plaer de viatjar fent de capella de vaixell a la Companyia Transatlántica en la ruta Cadis-L’Havana. Després van venir Palestina, Egipte, L’Europa central i Rússia, que el va impresionar en gran manera: «De Catalunya a França, de França a Suïssa i a Prusia, hi ha una gradació , els canvis són suaus, les diferencies de què s’adona el viatger no són grans, però a l’entrar a Rússia, un es troba a la porta d’un altre món». Amb tot, no va oblidar mai les seves arrels ni la seva Catalunya i la va recorrer de punta a punta fent-hi llargues estades: el Pallars, la Garrotxa i sobretot, és clar, el Pirineu. I de cada ruta en va deixar constancia escrita.

De Tánger a Sant Petersburg demostra com, de fet, Verdaguer es mantenia en consonancia amb els seus coetanis europeus que conreaven el gènere de la crónica de viatgers o la «guia turística» i que, en aquell moment, al nostre país i en la nostra llengua, ningú no practicà amb tant d’encert.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845-Vil.la Joana, 1902) fou poeta i sacerdot. S’inicià com a vicari a Vinyoles d’Orís, per més tard ser capella de vaixell a la Companyia Transatlántica i finalment a la capellania privada de la residencia del marquès de Comillas. Coronat a Ripio, i desprès de l’èxit de Canigó, el 1886 emprèn un viatge a Terra Santa com a pelegrí a la recerca de la perfecció espiritual i del qual va tornar trasbalsat. Fou el començament de la davallada: amb una forta crisi espiritual i acusat de malversació de fons i de practiques poc ortodoxes, el tribunal eclesiàstic de Vic li retirà les llicències sacerdotals i no fou rehabilitat fins que el 1898 signà la retractació. Malalt i afeblit per la tubercolusi, morí el 10 de juny als cinquanta-set anys, ara fa més d’un segle. Fou enterrat de manera multitudinaria amb el reconeixement implícit que havia mort el poeta nacional de Catalunya. Amb una ingent producció, Verdaguer és autor d’obres tan conegudes com L’Atlàntida (1878), Idil.lis i cants místics (1879), Canigó (1886), Pátria (1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa o la tan coneguda oda A Barcelona. Del mateix autor, tusquets editors ha publicat el volum En defensa propia (L’Ull de Vidre 2), una fita cabdal del periodisme i de la prosa en llengua catalana contemporanis.