Catálogo / Títulos / Lisboa direcció París

SINOPSIS

En aquest segon volum de la trilogia «Foraster de Fora» titulat Lisboa direcció París —amb el propòsit de contagiar-lo d’un alè més Pla, Gaziel i, potser, Xammar—, el protagonista deixa enrere Nàpols per iniciar noves aventures que el duran camí de Portugal, primer, i, després, a la capital de França. Precisament a París, al cafè La Palette, bistrot d’artistes, desvagats i somiatruites, tindrà lloc un encontre sorprenent que marcarà la seva existència i, amb l’ajuda d’una colla de personatges cultes, extravagants i esnobs i de grans dosis de cafè crème, blanc cassis, gitanes sans filtre i un empatx de Nabokovs, Yourcenars i d’altres espècimens de la mateixa condició, s’entossudirà en intentar trobar debades una sortida existencial a la seva vida. Traspuant la literatura més políglota i l’humor més enginyós, l’escriptura de Manuel Foraster ens dibuixa un retrat una mica desenfocat però inesborrable i indulgent d’una generació lletraferida i cosmopolita de la Barcelona de finals del segle XX.

NOTAS BIOGRÁFICAS

Manuel Foraster Giravent (Sabadell, 1949) es llicencià en Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser lector a la Université Michel de Montaigne Bordeaux 3 i a la Università degli Studi-L’Orientale de Nàpols. S’ha dedicat a l’ensenyament, l’edició, el periodisme i la gestió cultural. Fou responsable de comunicació i premsa de l’Olimpíada Cultural del COOB’92, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya o del Centre Cultural de la Pedrera, entre d’altres; va ser director de la revista Nexus i sotsdirector del setmanari El Món, i col·labora en diversos mitjans de comunicació analògics i digitals. Ha estat vicepresident de la Fundació La Mirada d’estudis literaris i ha comissariat algunes exposicions d’escriptors i fotògrafs com ara Sagarra periodista o Romain Slocombe et la beauté menacée. Ha publicat, entre d’altres, el text del catàleg Esteve Bonell i Josep M. Gil, arquitectes, la biografia política Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut i la novel·la Factures pagades (L’Ull de Vidre 42), molt ben acollida per la crítica: «un llibre amb una ambició literària d’un altre temps, quan no hi havia diferència entre viure, escriure i estimar» (Julià Guillamón, La Vanguardia); «He disfrutat com un boig amb aquesta crònica generacional divagatòria, irònica, culta, ben escrita, poblada de ximples i de savis, de gent real i gent inventada...» (Manuel Cuyàs, El Punt-Avui).