Catálogo / Títulos / Han vingut uns amics

SINOPSIS

«Aquí em teniu, com han fet tants d’altres, tancats a llocs remotíssims per posar ordre a la seva vida.» El protagonista líric d’Han vingut uns amics passa la convalescència a una casa solitària, «un lloc allunyat de tot, i del tot fronterer», on fa memòria de les pèrdues i el dany, i on només sembla que quedi l’aprenentatge de les darreries i el consol del pensament. Tanmateix, l’itinerari del seu ànim caigut pel present de la malaltia i per la part obscura de l’experiència acaba desvetllant el més secret de la persona. El dolor esdevé llavors una experiència il·luminadora, i les intermitències del cor, la veritable consciència del que roman i del que és necessari.

            Un llarg poema que transgredeix les fronteres dels gèneres, Han vingut uns amics parteix d’una experiència emotiva i intensa, i porta el lector al coneixement del que només la poesia pot copsar. Escrit en una llengua precisa i subtil, el poema, d’una rara originalitat, dóna nom i sentit a allò que es clou rere l’artifici del llenguatge.

NOTAS BIOGRÁFICAS

Antoni Marí es autor de los libros de poesía Ombra i llum: variacions sobre un tema romàntic (Editorial Curial, 1977, en colaboración con Francesc Parcerisas), El preludi (Quaderns Crema, 1979), Un viatge d’hivern (Edicions 62, 1989, Premi Nacional de la Crítica), El desert (Edicions 62, 1997, Premio Cavall Verd de Poesia) –los tres últimos reunidos en Tríptic des Jondal (Angle Editorial, 2003)– y Han vingut uns amics (Tusquets Editores, 2010, Premio Cavall Verd de Poesia). En 1979 publicó en Tusquets Editores El entusiasmo y la quietud. Una antología del romanticismo alemán, y, en 2005, la edición y la traducción al catalán, con Manel Pla, de Contra Sainte-Beuve, de Marcel Proust. Es también autor de las novelas El camino de Vincennes y Entspringen, y de los ensayos reunidos en La vida de los sentidos, así como de la edición del volumen Matemática tiniebla (2011), sobre el origen de la poesía moderna.