Catálogo / Títulos / Deu pometes té el pomer (L'Ull de Vidre)

Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s’allita amb els amics, els mestres i els manaires d’un partit polític, les fantasies d’un home que es masturba al lavabo i les d’un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d’un  mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant...

Deu pometes té el pomer es un recull de contes en què la combinació d’ironia i d’erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s’amaguen, amb molt sentit de l’humor i sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs, escriptors molt coneguts de la literatura catalana.

Sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs i amb un títol de cançó popular, Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Joan Rendé, Xavier Romeu i Joaquim Soler van escriure per separat una desena de contes i els van presentar plegats al Premi La Sonrisa Vertical del 1979. En tocava un per cap, però les dues escriptores que tenien prevista la seva participació van declinar l’oferiment i dos d’ells van haver de repetir per arrodonir les deu pometes d’aquest pomer literari. El jurat els va concedir el premi, i en cap moment va sospitar que el pseudònim encobrís vuit autors que, a més, ja eren coneguts en l’àmbit de la cultura catalana. La sorpresa va ser grossa. Es va publicar l’any 1980 i també es va traduir al castellà. Els autors havien acordat recuperar per a la literatura catalana les maneres desimboltes i la riquesa del llenguatge popular referit a la sexualitat, però no s’esperaven que els personatges i les situacions dels diversos contes acabessin coincidint, descomptada la disparitat de les històries, en la lleugeresa i la gràcia candent de cada pàgina. Més enllà de l’erotisme, convergien en una mateixa ironia; més enllà de les normes del gènere, en una manera lúdica d’abordar la literatura.